Avui hem anat a la fira del poble: no teníem sopar i les parades són al costat de casa. Feia anys que no anava a cap fira i m'havia oblidat de lo depriments que poden arribar a ser, i encara més a dia d'avui, que la gent no té ni un cèntim i tot està desoladorament buit.
Hem comprovat que moltes atraccions i parades estan regentades per gitanos. Quan era petit també vivia davant d'una fira, i era consens general que tots els firaries eren gitanos, per bé que la majoria no pertanyien a aquesta ètnia. De fet, em sembla recordar que hi havia alguns magrebins (quan encara no hi havia magrebins a Catalunya) i molts individuus amb tatuatges d'un blau incert, com els que et fan a la presó o al reformatori. Els pitjors eren els muntadors dels autos de xoc: pinxos que deien moltes paraulotes, es passejaven sense samarreta, fumaven tot el dia i s'enfilaven per la carpa amb una agilitat prodigiosa. A vegades també pujaven als autoxocs quan tu els conduïes, una cosa que els clients teníem absolutament prohibida. Eren autèntics bad boys. Un altre de bo era el tipus que feia de bruixa al tren de la ídem. Anava sempre amb texans i bevia llaunes de refresc (o de cervesa, qui sap). Tots crèiem que treballar de bruixa era una passada. Ara, veure aquell pobre nano em deprimeix cosa de no dir, com els gitanos que venen globus, el cotó de sucre, la decoració horrorosa de les parades, les escopetes que tenen la mira desviada i, sobretot, la pesca d'aneguets.
Quan ets petit tot és màgic i ets impermeable a la lletjor i a la tristesa. Després,quan ets adolescent, enveges qualsevol vida que no sigui la teva, fins i tot la dels tipus que es vesteixen de bruixa i peguen als nens amb una escombra tronada. Finalment, d'adult, t'adones de la sort que tens de no ser tu el que viu en una rulot, muntant i desmuntant autos de xoc sota un sol de justícia.
