Alegrem-nos de les feministes d'avui en dia. Ja no són dones de mitjana edat -o de la tercera edat- de gest indignat, quasi iracund. Ara són jovenetes de molt bon veure que protesten més o menys pel mateix però que aconsegueixen molta més repercussió mediàtica i simpatia popular. Han descobert que el seu cos no és quelcom que han de maltractar per demostrar que no són esclaves de la moda i de les convencions masclistes, sinó que pot ser una arma molt més poderosa que qualsevol discurs farcit de tòpics. Han canviat el "Nosotras parimos, nosotras decidimos" pel "Our bodies are our weapons", molt més eficaç.
No sé si combregaré amb totes les seves idees (pel que he vist moltes vegades barregen gimnàsia amb magnèsia), però com a mínim han aconseguit guanyar-se la nostra atenció. Publicitàriament mereixen un deu.
En canvi, els amics espanyolistes del 12-O suspen estrepitosament. M'hauria agradat que el ridícul hagués estat més absolut, però ens hem de confirmar amb 30.000 persones. Encara que fossin 200.000 com afirmen mitjans amb tant presitigi com Alerta Digital , el PP i Ciudadanos no han aconseguit el seu objectiu: que la majoria silenciosa de Catalunya (un concepte absurd que no es creuen ni ells mateixos) es manifestés a favor d'Una Grande y Libre. Els mateixos que negaven que en una cadena que recorria el país de nord a sud hi hagués un milió de persones (i haguéssim d'omplir alguns trams amb ninots, vaques i immigrants xinesos -a canvi d'un entrepà-) ara juren que a la Plaça Catalunya hi caben perfectament 200.000 patriotes.
