Segur que et recordes de mi. Si no, malament rai. Perquè Déu n'hi do, xaval. Però abans de refrescar-te la memòria deixa'm posar-te en situació. Fa dos dissabtes vaig estar-me -literalment- deu minuts darrera d'un grup de ciclistes que ocupaven tot el carril. Jo i una corrua llarguíssima de cotxes vam seguir els teus companys pacientment, demostrant un civisme exquisit, fins que els teus col·legues van decidir que ja n'hi havia prou i, posant-se en fila, van deixar que els adelantéssim. No et negaré que per mi i per la resta dels conductors -sobretot pels que tenien pressa- va ser extremadament emprenyador (ja s'haurien pogut arrenglerar abans) però dubto que cap d'aquells ciclistes tingués motius de queixa. Cada vegada més, la gent entén que les biciletes són un vehicle com qualsevol altre i tenen el mateix dret a circular per la via pública.
El teu cas va ser diferent. Era dilluns passat, te'n recordes? Jo pujava per la carretera de Sant Grau d'Ardenya i tu la baixaves. El teu company d'entrenament anava exactament pel mig de la carretera i va ser fàcil d'esquivar -si la carretera hagués estat una mica més estreta potser no, en tot cas aquest és un altre tema-. Però tu no. Tu ets el puto rei del mambo i, esclar, vas pel carril contrari. Aquell dilluns no et van salvar els teus reflexos, sinó els meus. Perquè si jo no hagués reaccionat com un llampec i hagués anat una mica distret (o hagués sigut un avi, o un novell, o tingués son a les orelles) t'hauries menjat el radiador del meu cotxe. I el pitjor no és això: per culpa teva quasi em foto una hòstia contra un marge i el meu fill anava al seient darrera, així que no t'ho perdono, imbècil. Et vaig refrescant la memòria? Sí home, sóc el que després d'esquivar-nos mútuament es va quedar parat al mig de la carretera, blanc com un paper i amb les cames tremolant-li. No sé per què vaig tocar el clàxon, hauria estat més fàcil abaixar la finestra i cridar: "Fill de la grandíssima puta!" però no hauria servit de res perquè tu ja eres carretera avall, com si res, convençut que els teus reflexos t'havien salvat. I tornem-hi, que no ha estat res.
Cada vegada veig més clar que hauré de fer com alguns dels teus amics, comprar una càmera al Mediamarket i instal·lar-la al cotxe. En poc temps hauré gravat unes quantes imprudències i quan surti un dels teus amics a la televisió a ensenyar imatges de conductors incívics (prèvies a la denúncia, a veure si es pot comprar una bicicleta nova) jo penjaré a la Xarxa les meves. A veure qui guanya.
