Cridaves:
- Qué este tío no me conoce! Qué yo soy muy chungo, hostia!
En aquell moment la meva família i jo, casualment, passàvem per la vorera. Tu i jo vam creuar mirades un moment. La teva era amenaçadora, una mirada de "Eh, tú, ¿qué coño estás mirando?". Jo vaig haver de mirar el terra de seguida perquè se m'escapava el riure. No fotem el burro, noi. Mira, jo sóc completament inofensiu, però al llarg de la meva vida he conegut uns quants paios que sí que són xungos. I creu-me, no se t'assemblen. Ni tu t'assembles a ells. Per començar, un xungo de debò no té un cotxe tan bo com el teu, amb la bicicleta de carretera, tan guapa, lligada a la baca. Ni es vesteix com tu. No, col·lega. Si tu ets un bad boy, jo sóc el Papa Francesc. Precisament això és el que t'emprenya, veritat? T'agradaria ser un perdonavides i no hi ha manera. Voldries ser un goril·la i no arribes ni a mico. Els que diuen Es que yo estoy muy loco són uns imbècils, perquè els pinxos professionals peguen primer i pregunten després. Creu-me, ho sé bé.
Vols saber què és un tio xungo de debò? T'ho explicaré: l'endemà del teu incident amb el conductor jo feia una cervesa al parc de Vista Alegre, en aquell bar de xinos que hi ha ben bé al davant de la comissaria dels Mossos. Asseguts en un banc hi havia una colla de gitanos, i a la vora, en un altra banc, una colla de gitanes. Havien aparcat de qualsevol manera davant dels garatges i els veïns no podien entrar ni sortir de les seves cases. Tocaven el clàxon però, en veure el personal, de seguida se'n desdien. Alguns fins i tot feien un gest amb la mà, com si demanessin perdó als gitanos per haver-los molestat. Cap Mosso de la comisaria va sentir curiositat per saber per què pitaven els veïns. Al cap d'una estona una tercera colla de gitanos van sortir de la comissaria. Una dona plorava i feia grans escarafalls. Els tres grups es van trobar i de seguida van pujar als seus cotxes i van abandonar la plaça, fent rugir els motors. Vaig assumir que, com que eren Fires, havien tingut algun merder, però aquesta notícia del Diari de Girona m'ha fet canviar d'opinió. I si eren parents del Vaquilla? És irònic que una gent coneguda per ser tan flexibles -per dir-ne d'alguna manera- davant de la llei després corrin a reclamar-la quan els hi afecta a ells.
