Us passo l'enllaç amb el text de la presentació que vaig fer el dimarts passat. A banda de les coses interessantíssimes que vaig dir, hi surt una foto meva amb barba. Aquests dies, foscos i incerts, tots ens deixem créixer la barba. Uns diuen que ho fem per assemblar-nos als
putos hipsters, o als seus germans pobres, els
modernets. S'equivoquen de cap a peus. Qui voldria assemblar-se a un imbècil com aquests? D'aquí a poc, uns i altres només seran uns records tristos i llunyans, i més d'un abaixarà el cap, avergonyit, quan es vegi en fotos velles. D'altres creuen que la barba és un símptoma del procés d'islamització d'Occident. Segons aquesta teoria, la barba seria una mena de senyal perquè els islamistes no ens matin, de la mateixa manera que els jueus, a Egipte, van pintar les portes de les seves barraques amb sang d'anyell perquè l'Àngel del Senyor no els exterminés amb la seva espasa de foc. Tampoc no us ho creieu, us volen enredar. Sí que és cert que Europa s'islamitza, però quan els bàrbars entrin a mata-degolla no ens salvarà pas la barba. Si ho fa algú, seran unes quantes companyies de marines americans i anglesos comandats per
Winston Churchil reencarnat.
La barba, amics, simbolitza la pèrdua de rumb, la futilitat de tot plegat. Ens havien fet creure que afaitant-nos ben arran lligaríem més que un futbolista en una discoteca, però ens van ben fotre. Ens van voler fer empassar que els triomfadors anaven amb la cara ben llisa, però també era mentida. Per reivindicar la nostra derrota ara ens deixem barba i, els més agosarats, bigoti. Què hi ha més absurd que una barba o un bigoti en un menor de quaranta anys? El que us deia: tot plegat cau a trossos i nosaltres hi contribuïm amb alegria maníaca.
Us deixo amb la presentació, que no fa justícia a un llibre fet a mida per a tots aquells que tinguin un passat universitari. De debò que riureu.
