Dins de la CUP hi ha un munt de noies boniques. Però les parlamentàries cupaires no en són pas. No fotem. No es tracta de masclisme (em pregunto: dir que una noia és bonica és masclisme? Aleshores dir que un home està molt bo és feminisme?), sinó de diòptries. La Inés Arrimadas, una noia que odïa el meu país, la meva llengua i la meva cultura, és, alhora que funesta, preciosa. Jo tinc molt més en comú amb l'Eulàlia Reguant, però les coses allà on siguin.
I aquesta voluntat que tenen d'esborrar tot atractiu físic, com si la bellesa fos una maledicció d'un déu antic i furiós. Fins i tot la Gabriel no seria tan espantosa si de tant en tant somrigués i no s'esforcés a semblar la cosa més oposada a la feminitat, com si fos el seu revers obscur.
Ara que parlem de cupaires, molt desagradables les paraules d'en Benet Salellas l'altre dia ("Hem tirat a en Mas a la paperera de la Història). Em recorda a aquelles nits de festa d'abans, en que a vegades hi havia algun merder que ningú no recordava, ni comprenia exactament. Però l'endemà sempre hi havia el milhomes que es feia passar per l'heroi del dia i ens explicava com havia salvat la nit.
Per acabar, deixeu-me alegrar-me per aquest nou President que tenim. D'Amer, el poble de la meva iaia i d'un bon amic meu. Amb una mica de sort entendrà una mica millor els problemes que tenim a comarques. Que el Cosmos ens acompanyi.
