Una persona va llegir Lèmmings abans que fos
publicada i em va dir que era una novel·la massa masculina, i que difícilment
agradaria a un públic femení. Els qui em llegiu ja sabeu que tinc
l'autoestima més trencadissa que un gerro xinès (dels de veritat, no pas
d'aquests horrorosos que venen als basars), i aquest simple comentari em va
deixar els ànims pel terra. Vaig pensar que si no em llegeixen les dones, que
són les que majoritàriament llegeixien, qui em llegiria?
Però la novel·la va sortir igualment. Us he de confessar que estava acollonit, però això no és cap novetat en mi. Els meus dos primers llibres -de temàtica ben diferent als dos darrers- havien passat desapercebuts, i Nits de matapobres sí que va rebre alguns elogis, però en general va tenir poc recorregut.
Em
sento tremendament afortunat que Lèmmings hagi guadit de bona acceptació, i que
l'editor li hagi fet confiança i l'hagi volgut traduir al castellà. Però el que
em fa més il·lusió són les ressenyes fetes per dones lectores, blogaires i
tuitaires. Dones que trenquen els tòpics de llibres de gènere. Dues en un dia, més del que puc digerir. Us ho dic de
debò, amb tota la sinceritat que em permeten un teclat HP (que ja he de
canviar) i una pantalla: gràcies, gràcies i encara més gràcies!
Ressenya 1
Ressenya 2
