Aprofito l'embranzida del bloc per parlar de l'oncle Howie.
Quan era un jovenet inadaptat que odiava el món, i la vida en general, era molt fan d'H.P. Lovecraft. Pels qui no el conegueu, és un dels clàssics de la literatura de terror -per posar-li una etiqueta que no estic segur que s'adeqüi del tot, o que necessiti.
L'oncle Howie era tot un personatge. Fa pocs mesos l'Agrupació de cultura del Casino Menestral de Figueres va tenir la gentilesa de convidar-me a parlar-ne. Podeu rescatar la xerrada aquí. Va ser un plaer i un honor, i a més m'ho vaig passar bé d'una manera còsmica, per dir-ho a la lovecraftiana manera.
I si m'ho van demanar a mi és perquè, fa un anyet, l'editorial Laertes va tenir la gentilesa de demanar-me que traduís l'Horror de Dunwich al català. Crec que vaig dir el el sí més ràpid de la història. Traduir un dels autors que vaig idolatrar durant la joventut és un honor difícil de descriure amb paraules. Recordo que en aquella època estava estudiant oposicions i em trobava entre dues proves. M'avorria tant amb el temari, i em fastiguejava tant haver d'estudiar les idees abracadabrants de quatre il·luminats amb pocs anys de trinxera, que vaig començar a treballar-hi. M'hi vaig posar tant a dins que encara no sé com vaig aprovar les oposicions dels nassos. La novel·la ens sitúa a Dunwich, un poble fictici de Nova Anglaterra. Per mi és l'obra millor ambientada de Lovecraft, amb molta diferència. L'autor s'hi deixa la pell a l'hora de descriure com batega el poble, els rednecks que hi viuen i els secrets mil·lenaris que amaga. Podeu comprar-lo aquí. Per mi, és una molt bona entrada al món de Lovecraft.
Després d'aquest cop de sort encara en vaig tenir un altre: traduir un dels traumes de la meva infància.
L'home minvant, de Robert Matheson. Va d'un home que cada dia encongeix uns quants mil·límetres, ara no recordo quants. En realitat tota la novel·la és una metàfora de la insignificança de la classe mitjana americana, i té molt de realisme brut. En van fer una adaptació cinematogràfica molt exitosa, i encara recordo com va terroritzar-me l'escena del gat. La podeu veure
aquí. El dissortat protagonista, que en aquell moment ja era petit com un rènec, vivia en una casa de nines. El gat de la família, que era un autèntic
fill de puta, l'assetjava perquè se'l volia menjar. El pobre protagonista s'arraulia entre les cadires de joguina. Va ser una escena que em va fer plorar, la vaig trobar molt injusta.Què coi li passava, a aquella merda de gat? Ningú no podia deturar-lo? Vaig apagar la televisió sense saber com se'n sortia, si és que se'n sortia. Trenta-sis anys més tard vaig descobrir, finalment, com s'ho feia.
I va venir el tercer, un recull de contes de Lovecraft centrat en el cicle de Cthulhu. Vaig fer el pròleg menys acadèmic de tots els pròlegs que s'han fet i desfet. Vam dir-ne
La biblioteca d'Arkham (també m'agradava
Contes a la riba del Miskatonic, però és veritat que molta gent no hauria entès de què anava). Si us ve de gust fer un tastet podeu llegir
Dagon a la web d'
Stroligut, que va tenir la bondat de publicar-lo. Van fer-ne una pel·lícula, d'aquest conte. Heus ací el
tràiler. I que n'és de guapa, la Raquel Meroño. Vam fer la selecció de textos amb molta cura. Les portades d'en
Toni Benages són brutals.
La gent de
Mentimentres va entrevistar-me a arrel de les traduccions. Podeu sentir l'entrevista sencera
aquí. És curteta, no patiu.
Si Azathoth no ens ho impedeix, a principis de l'any vinent publicarem un nou recull de contes de Lovecraft. Traduir-lo està essent una experiència brutal. Fer equilibris entre ser fidel al concepte primigeni, i alhora, modernitzar un llenguatge que té un segle d'antiguitat. Conservar l'essència i treure només les teranyines més emprenyadores. És un repte més desafiant que no pas escriure una novel·la, que al capdavall és teva i pots fer el que et doni el gust i la gana, i ningú et pot dir gaire res, en tot cas no comprar-la.
Suposo que ara que tinc el bloc obert faré alguna altra entrada. Sembla mentida com les coses van i vénen. Si
Cthulhu no es desperta abans i ens mata a tots, per descomptat. O algun dels seus equivalents a la raça humana.
