MALTRACTADORS I MALTRACTADORES

Ahir a la nit en Pellicer va parlar d'un crim masclista no sé on: un animal havia mort la seva dona a cops de pal. Lamentable, com sempre. La notícia immediatament posterior era sobre un altre crim: una dona havia deixat abandonat a un familiar seu (no recordo el grau) amb Alzheimer i se la jutjava o ingressava a presó, tampoc ho recordo. De fet, tan li fa. La qüestió és la terminologia: un maníac mata a la seva dona i és violència masclista. Una dona maltracta al seu avi (o pare, o germà...) i no és violència feminista. Com es menja, això? Les vares de medir han de ser iguals per tothom. Però sembla que ser a TV3 i d'altres mitjans de la mateixa corda hi gaudeixen, amb aquesta terminologia, perquè fa temps que sentim a dir coses així. Com la vegada que van fer el patètic anunci en què hi sortia un home avergonyit de ser home perquè d'altres homes maltractaven les dones. A mi m'encanaria maltractar a un maltractador, però no per això m'avergonyiré de ser home. Quina parida. Aquest feminisme de cigarreta i gin tònic que encara campa per aquests móns de Déu no ens acosta més a la igualtat, sinó a la burda caricatura de sí mateix.