Se m'ha acudit un bon exemple del que deia en els últims posts. Ahir a Arenys de Munt s'hi va celebrar una consulta pel dret a decidir dels catalans. Fins aquí molt bé, perfecte (obviem el patètic paper del govern central, dels energúmens de la Falange i dels Maulets tirapedres). Ara bé: qui en treurà rèdits electorals, d'aquest acte simbòlic? Doncs sobretot CiU i ERC, potser també en Carretero, però d'aquest no en puc parlar perquè no en sé res. Convergència en menor mesura, ja que la independència mai ha estat la marca de la casa i, encara que darrerament en parlin "por lo bajini", no crec que avui per avui sigui un ham per milers de nous electors. Potser més aviat el contrari, però aquest és un altre tema.
Esquerra és una història completament diferent. Durant molts anys va fer de la independència el seu status quo, el seu cavall de batalla. Ara Esquerra ha canviat i on deien Llibertat diuen Polítiques Socials, on deien Països Catalans diuen Igualtat, on deien Estatut No ara diuen Estatut Sí, on deien "Visca Catalunya Lliure" ara ho deixen en un escuet "Visca Catalunya". Pactant amb un partit majoritàriament espanyolista com ho és el PSC, Esquerra ha confós el sector menys dogmàtic de votants i militants, que ja no saben si estan en una sucursal dels PSC o en una versió aigualida d'Iniciativa.
Però aquests dies els hem tornat a veure traient pit: referèndums, dret a decidir, independència. Ja gairebé no recordaven ni com es prounciava, aquesta paraula: Independència. Van a anar a Arenys, van passejar-se per Arenys i van dir que lluitarien a favor de tots els Arenys del món. Ells, els més independentistes d'entre tots els independentistes. Però, com diu Bono (el d'U2, és clar) "Nothing changes on New Year's Day": deixada enrere l'eufòria i passada la ressaca, ERC torna al Palau de la Generalitat amb els seus socis de la rojigualda i el toro i amb els altres, els del mocador palestí. Amb piles carregades i alguns vots més a la butxaca, però a la mateixa posició de sortida. Els polítics hauran complert el seu objectiu: perpetuar-se un xic més en el poder, aquesta vegada gràcies a la bombolla d'oxigen que ha estat aquest referèndum després d'una llarga època de sequera ideològica. ERC no creu en la Independència, o com a mínim no hi creu tant com ells mateixos es pensen, però la independència és un producte que ven i ells són, com la resta de polítics, uns venedors experts. Defensant de forma superficial una causa que a l'hora de la veritat no s'atraveixen a abordar amb valor es mantenen dins el seu partit, dins el seu món.
Aquests són els polítics que tenim: gent interessada en la pròpia posició, homes i dones pels quals la ideologia, sigui la que sigui, és una eina, una font de vots, una manera d'entrar al Parlament o a la Diputació. Si no, no s'entendria que persones que criden a favor de la igualtat i el repartiment just de la riquesa es passin l'estiu fent paelles i menjant peix a l'Empordà. Però si algú és capaç d'explicar-m'ho racionalment, aquí estic.
