Ho admeto: tinc un problema amb aquesta pel·lícula. He intentat veure-la tres o quatre vegades i totes tres o quatre vegades m'hi he adormit. Com a freak que sóc me'n sento avergonyit. No sé què em passa: simplement, no ho aconsegueixo.
És cert que sempre que m'hi poso és en circumstàncies adverses (son endarrerida o després d'una nit de festa). Començo a veure-la pensant "Aquesta vegada sí. Aquesta vegada ho aconseguiràs". Intento fixar-me en la ciutat, en la pluja, en cada detall, però inevitablement, al cap de mitja hora, m'adormo. Sempre m'adormo.
Com tothom sap, Blade Runner té un dels finals més poètics i memorables de la història del cine. Com qualsevol freak me'l sabia de memòria, però era frustrant no arribar a veure'l. Sé de més casos: gent que els hi encantaria veure la pel·lícula però que se senten superats per les circumstàncies (i la son). Segurament ells tampoc han vist mai el final. Gràcies al YouTube he sentit, per primera vegada, com el replicant pronuncia tot allò dels rajos C i de les llàgrimes sota la pluja. Ara em sento com si hagués vist la pel·lícula. Per tots aquells qui us passi el mateix, aquí el teniu.
