Per descomptat, vaig dir que sí. Tenia una novel·la ja feta, els Fak Eh, que estava bé però que s'havia de reescriure de cap a peus. Vaig aprofitar l'avinentesa i em vaig passar tot l'estiu treballant-hi. Està basada en fets reals curiosos i surrealistes que un dia els explicaré amb més calma. Tan bon punt la vaig acabar em vaig posar a escriure la segona, La Caixa de Joies. Aquesta va voler molt més feina ja que la història no estava pensada i vaig haver de començar-la des de zero, experimentant amb dos o tres finals fins que en vam trobar un amb un nombre de morts i assassinats que ens va satisfer a tots.
Dues novel·letes amb un any és una bona mitjana. Això sí, la primera només s'havia de passar a net. Totes dues són curtes i els continguts lingüístics estan molt adaptats perquè tothom les pugui entendre. Sigui com sigui, són dues novel·les meves, meves i prou (amb l'ajut inestimable de la gent de l'editorial, és clar). Fa il·lusió tenir-les.
Els llibres ja han sortit de la imprempta. No sé quan començaran a distribuir-los ni quan es farà la presentació. Insisteixo: no es tracta de novel·les convencionals sinó de material preparat perquè gent que coneix poc la llengua la pugui aprendre. Tot i així, jo i els editors estarem molt contents si l'aneu a comprar de forma massiva.
Quan pugui us en parlo més. A la foto, Charles Bukowsky, que no té res a veure amb el post i que mai hauria llegit cap d'aquestes novel·les, però vaig trobar la foto l'altre dia per casualitat i volia penjar-la.
