Jo i la meva xicota vam estirar les tovalloles una mica més avall i vaig observar què feia. El paio seguia dormint i la gent seguia mirant-se'l de lluny. Em vaig aixecar i vaig caminar fins on era. Devia tenir uns vint-i-dos o vint-i-tres anys.
- Estàs bé? - vaig preguntar sacsejant-li el braç.
El noi va trigar a despertar-se, em va donar la mà i va asseure's amb les cames creuades, mirant el mar. Semblava un místic meditant.
- ¿Hablas español? - vaig preguntar, pensant que potser no m'entenia.
- Parlo català, castellà i, si és molt tard, també parlo anglès.
Somrient, em va tornar a donar la mà. Vaig comprendre que encara no havia eliminat tot l'alcohol del seu organisme.
- Devia ser una festa grossa, la d'ahir.
Ell va assentir. Per primer cop em va mirar a la cara i em va preguntar:
- Saps què és que una noia et digui que no li agrades i que al cap d'una estona s'enrotlli amb un amic teu?
Sí, sí que ho sé. Més o menys tothom ho sap, però aquestes coses cal viure-les a la pròpia pell, cal superar-les sol. Les grans lliçons de la vida s'aprenen quan una noia et diu que prefereix el teu amic que no pas a tu.
- Sí, noi. És una merda però te'n sortiràs.
Tots dos ens vàrem quedar una estona en silenci, mirant el mar.
- Ho tens tot? Mòbil, cartera?
- Només he perdut la dignitat.
- No pateixis, home. A tots ens ha passat alguna vegada. Fins i tot coses pitjors. Encara que creguis que l'has perdut sempre te'n queda una mica. A més, la dignitat es recupera, estigues tranquil. Tens apartament aquí?
- Sí.
- Creu-me quan et dic que sé de gent a qui li ha passat coses molt pitjors. - i aquí vaig explicar-li un parell d'històries. Un dia, amb més calma, les escriuré.- Tens diners?
Va posar-se la mà a la butxaca, va comptar les monedes i va dir que en tenia prous com per comprar un paquet de tabac.
- Ara anava a prendre un tallat. Vols venir? Et convido.
- Sí.... - va dir ell. Vaig ajudar-lo a posar-se dret i vam anar fins al bar més proper. Va comprar tabac, vam prendre un tallat parlant de res en concret, com si fóssim dos coneguts de tota la vida, i ens vam acomiadar. Vaig tornar a la tovallola.
- Què li havia passat? -va preguntar la meva xicota.
- Res. El que passa quan et diuen que en prefereixen un altre.
