R- Perquè no té gaire interès: visc en un barri de merda d'una ciutat mitjana. El nom tan li fa perquè al capdavall totes són molt semblants. Comparteixo pis amb dos paios, més o menys de la meva edat.
P- Ens pots dir alguna cosa dels teus companys de pis?
R- En Borja es passa el dia davant de l'ordinador. Deu pesar uns cent vint quilos i no treballa. En Xavi sí que treballa. Necessita els diners per poder tunnejar el cotxe i tota la resta.
P- Tota la resta?
R- Compra la novel·la.
P- Matt, abans ens has dit que havies estat taoista.
R- El taoisme és una religió xinesa molt antiga. És molt complicada i, alhora, molt senzilla. Per algú tan anàrquic com jo, que no m'agrada la rigidesa ni les normes estrictes, és la religió ideal.
P- Per què la vas deixar, doncs?
R- No ho sé. Potser només va ser una etapa de la meva vida.
P- Aficions?
R- La música. Fa anys tocava la guitarra en un grup grunge.
P- I no dius "la lectura i l'esport" com fa tothom?
R- No. No llegeixo gaire i d'esport fa anys que no en faig. Potser m'aniria bé, però caminar pel meu barri ja és un esport de risc.
P- Tens parella?
R- (bufa, s'està una estona pensatiu i triga a respondre) No.
P- El teu somni?
R- No ho sé. Suposo que, en el fons, trobar una feina de debò i aconseguir una mica d'estabilitat. Suposo.
P- Gràcies pel teu temps, Matt.
R- Gràcies a tu.
