NO PODER PARLAR DE POLÍTICA

Com tots sabeu, fa poc em vaig comprometre a no parlar de política en aquest blog. La veritat, però, és que no poder parlar de política és una merda. No puc parlar de l'anunci de l'Àngela Merkel de que la multiculturalitat ha fracassat. Tampoc puc parlar de les declaracions que el President Montilla ha fet aquest matí, jurant que no reeditarà el Tripartit. Ni tansols puc riure'm del ridícul que van fer ell, la consellera Geli i la consellera Tura quan es van posar a ballar en un míting com si el món s'hagués d'acabar l'endemà. He de fer veure que mai he sentit que volen donar ajudes als ni-nis, i tampoc em deixo parlar del canvi de Govern in extremis que ha fet Zapatero. Ni tan sols de les estratègies xenòfoboes que darrerament adopta el PP. Ni d'Anglada, líder de la Plataforma per Catalunya (aquell que tenia per lema "Vic pels vigatans i no pels immigrants") i de la ironia que un negre li hagi escrit el seu llibre. No puc explicar-vos que els de Ciudadanos van parar-me ahir, pel carrer, a BCN. M'he censurat a mi mateix i no us puc transmetre la sincera confusió que em provoquen els dos partits independentistes i el fet que no vulguin anar junts a les urnes.

Em sembla que faré com Francisco Umbral i em limitaré a dir: "He vendio aquí para hablar de mi libro".