M'alegra que cada vegada hi hagi més veus crítiques cap a les oenegés, i que aquestes vagin perdent aquesta aura de santedat que fa anys que llueixen. Ningú no pot passar per alt la tasca que fan, però tampoc podem passar per alt la manera com la fan. Massa sovint els voluntaris i voluntàries són nens de papà sense cap mena de formació que, simplement, tenen ganes de passar el juliol a Nicaragua i tornar amb dues-centes fotos, un barret i una bandera del Front Sandinista. Una vegada una amiga em va explicar que havien anat a construir una escola en algun país de l'Amèrica Llatina. No van rebre cap suport de la gent d'allà perquè ells, d'escola, no en volien cap. De manera que els voluntaris i voluntàries van decidir construir-la sense ajuda. Els resultats van ser els esperats: un mes després tot just havien aixecat un pam de paret... i sense fonaments! Mentre els cooperants suaven la cansalada els autòctons es limitaven -segons paraules textuals de la meva amiga- a dormir i a emborratxar-se.
- Tenien diners per emborratxar-se? - vaig preguntar, escandalitzat.
- Clar. Què et penses? Que es moren de gana? Que són subdesenvolupats?No sé què pensava jo exactament. Em devia imaginar un país pobre, sense quasi cap recurs. Una gent que no podia construir escoles perquè no tenia material, ni temps, ni energies. El que segur que no m'imaginava era un lloc on la gent es passés el dia ajaguda, buidant llaunes de cervesa i dient que ells no volen escoles. La qüestió és que els cooperants van tornar a casa i l'escola es va quedar tal i com estava: un pam de paret. No vull ni saber quants diners havia costat tot allò, si comptem bitllets d'avió, l'allotjament i tota la pesca.
Les ONGs s'han de repensar. Hem d'entendre que potser, i només potser, els diners destinats a Pallassos sense Fronteres no estan gaire ben invertits. Hem de parlar amb gent que hagi estat sobre el terreny, que hagi fet càlcus, i que hagi vist que dos i dos a vegades sumen tres, i ningú sap on és l'u que falta. Hem de saber a quins països i a quins governs anem a ajudar, i no fer el papanates com aquells cooperants que, sense saber-ho, van acabar fent d'escuts humans al servei d'en Saddam Hussein.
