Aquests darrers dies podem sentir moltes històries absurdes. Heus aquí la darrera: el diumenge passat en Miquel Roca i Junyet era a casa seva, escrivint la seva columna de la Vanguardia. Algú va trucar i la seva dona va agafar el telèfon. La persona en qüestió s'interessava per l'estat de salut del seu marit.
- Està perfectament, gràcies - va dir la dona.
- Havia sentit dir que era a l'hospital.
- Doncs no, el tinc aquí, treballant.
La conversa devia anar més o menys així. Són coses que de tant en tant passen. El més estrany de tot és que al cap de pocs minuts va trucar una altra persona, exactament pel mateix motiu. I una tercera, i encara una quarta. Aviat es va saber que alguns diaris i agències online havien publicat la notícia que la Vall d'Hebron havia obert un quiròfan especialment per a en Miquel Roca i Junyent. I és veritat, no s'equivocaven. Però el malalt era un altre Miquel Roca i Junyent, que no tenia res a veure amb l'ex-polític. Simplement compartien nom.
L'anècdota tindria certa gràcia si la notícia no s'hagués escampat de la manera que es va escampar. Moltes publicacions online van donar-li total credibilitat sense contrastar-la de cap manera, i això va generar un remolí de comentaris indignats de lectors i lectores. Un despropòsit, vaja.
La classe política és un desastre, és ben cert. Tenen un perfil tant baix com volgueu. Però que Déu ens guardi d'alguns periodistes!
