No sóc d'aquelles persones que persegueixen la puresa de la llengua. No em passo el dia buscant errors en la utilització dels pronoms febles (bàsicament, perquè jo tampoc els entenc) ni aviso a la gent de que comet barbarismes quan parla. Generalment els meus texts estan farcits d'errors sintàctics, lèxics i ortogràfics, i els pobres correctors deuen tenir feina, amb mi. Crec que la llengua ha d'evolucionar i no ha de ser una cosa rígida, difícil i antipàtica. Però tot té els seus límits.
Fa dos dies una presentadora del Telenotícies de TV3 va fer servir la paraula "inquebrantable". Les orelles van començara fer-me mal. Era una paraula catalana? Per força havia de ser-ho, si la feien servir els del TN. Se suposa que tot el que diuen ha passat el filtre de correctors lingüístics. Doncs bé, resulta que no. Les meves fonts habituals (el traductor del Google i el diccionari D62) indiquen que el verb "quebrantar" no existeix en català.
Els presentadors del TN deuen ser periodistes força ben pagats -amb diners públics, per cert- i, se suposa, amb uns estudis mínims. Suposo que la majoria d'ells han acabat la carrera de periodisme -tot i que, veient el que hi ha, a vegades en dubto-. També estan assessorats per filòlegs. Com se'ls pot escapar, doncs, una errada que faria que molts dels meus alumnes de quart de Primària arrufessin el nas?
