A Anglaterra hi ha un grup social molt ampli que viu bàsicament de les ajudes del govern. Alguns són pràcticament analfabets i molts tenen problemes amb la beguda i amb d'altres drogues. L'índex de violacions i d'embarassos no desitjats (bé, sembla a ser que alguns sí que són desitjats: és un tema molt complicat) és alarmant.
Aquests dies, amb els disturbis de Londres, hem sentit dir de tot. Alguns periodistes s'han pres la molèstia d'informar-se i han parlat d'aquesta classe social hiperviolenta, alcoholitzada i perduda, i de com han aprofitat un detonant per improvitzar un festival de pillatge i destrucció. D'altres opinadors, però, s'han entestat en comparar-los amb els indignats de Madrid i de Barcelona. Jo, si fos un dels manifestants de la Plaça Catalunya i em comparessin amb un chav anglès, em sentiria molt i molt indignat. Els uns tenen una ideologia (un altre tema és si la compartim o si ens hi sentim identificats) i es altres només tenen ganes de gresca. No són manifestants, són delinqüents. Posar-los en el mateix sac és, o bé un greu problema de manca d'informació, o bé un greu problema de manipulació. En qualsevol cas, una catàstrofe.
