Sempre és complicat parlar de temes de gènere (bé, en realitat és complicat parlar de quasi tot, perquè sempre hi haurà algú disposat a indignar-se: la gent té massa poc sentit de l'humor). Malgrat tot, en alguns aspectes hi ha diferències obvies i, crec jo, irrefutables. Per exemple, les dones llegeixen més narrativa. Aquest estiu, a la platja, moltes dones llegien novel·la, mentre que els seus acompanyants masculins es limitaven a fullejar un diari, generalment esportiu. Poques dones llegien diaris i pocs homes llegien novel·les. Estrany? Molt. Al metro passa una cosa semblant. Sembla que la ficció interessa més a les dones, mentre que els homes es conformen amb el món on viuen. Possiblement hi hagi algun estudi antropològic o psicològic al respecte, ho desconec.
Però en el món editorial i dels premis literaris, curiosament, els percentatges s'equilibren, i crec que el nombre d'escriptors i d'escriptores és força proporcional. Això vol dir que hi ha menys dones que homes que s'atraveixen a escriure? Segurament que sí, tenient en compte els percentatges de lectors/es i escriptors/es. Però la dona, definitivament alliberada i amb les responsabilitats -normalment- compartides amb la seva parella, té més temps per llegir, per escriure, per consultar blogs i per apuntar-se a tallers literaris i clubs de lectura. El futur de la literatura és seu.
I sí, la de la foto és la Paris Hilton. Llegeix l'Art de la Guerra de Sun Tzu, el famós tractat militar xinès. Si ella ho fa, ningú té excusa per escapar-se'n.
