Els meus amics de Llibres per llegir han començat una lectura conjunta de l'Ulisses, de James Joyce. Les lectures conjuntes són experiències ben curioses i enriquidores. Si no ho heu provat mai, intenteu-ho ara.
De Joyce vaig llegir Dubliners fa anys. Passava uns mesos a Dublín i era lectura obligatòria a la acadèmia on estudiava. El recordo poc però em sembla que era força assequible. L'Ulisses, en canvi, sempre ha tingut fama de ser molt més temible. A vegades em pregunto per què cony ens costa tant. Si els qui som lectors voraços no podem llegir-lo, aleshores qui pot? Una petita elit de professors universitaris i lletraferits d'alta gamma? En cas de ser així, seria una comunitat molt reduïda, i no entendria el per què de tant rebombori. En realitat seria una mica com la cuina d'autor: tothom en parla i quasi ningú l'ha tastada.
Dublín, després d'Alacant, és la meva ciutat fetitxe. Me l'estimo moltíssim i és un dels primers llocs on vull portar al meu fill quan creixi una mica. Per això mateix em fa ràbia no haver pogut llegir mai el llibre dublinès per excel·lència. En un altre moment m'hauria afegit a la lectura comunitària. Ara, amb el petit Lluc, necessito coses lleugeres. El meu cunyat va tenir la bondat de regalar-me el darrer volum del Capitán Alatriste. Impecable, voto a tal!
