Aquests dies val la pena passejar-se pels fòrums dels diferents diaris online. Alguns lectors, amparats en la valentia de l'anonimat, se senten lliures d'inventar tota classe de barbaritats inframentals. Mentre els llegeixes esperes que el nivell -sempre parlant en general, és clar- no sigui una mostra representativa de la població catalana, perquè voldria dir que estem ben fotuts.
Els comentaris relatius a la baixada de sou dels funcionaris mereixen una atenció especial. Al costat d'opinions més o menys fontamentades n'hi ha de delirants, absolutament passades de frenada. Alguns funcionaris, per exemple, afirmen que a ells no se'ls pot tocar pel simple fet d'haver passat unes oposicions. Segons ells, haver aprovat un examen vint o trenta anys enrere els hi dóna una sèrie de drets i privilegis que els situen molt per damunt de la resta de la ciutadania. Molt poc afortunat per part seva: hi ha centenars d'argumentacions per carregar-se la cagada del govern, però ells han escollit, precisament, una que reforça els prejudicis que els treballadors de l'àmbit privat tenen cap als funcionaris. Que una persona aprovi un examen quan té, posem pel cas, vint-i-cinc anys, no li dóna dret a passar-se la resta de la seva vida refregant-ho a la cara dels demés i fent-ho servir per justificar uns drets que hauria de tenir tothom.
Sé que la majoria de funcionaris no pensen així, però, en aquests casos, que n'hi hagin uns quants ja són massa.
