Sempre he sentit fascinació pels fracassats. Pels personatges que sempre s’equivoquen, pels que tot els hi surt al revés. Pels homes i dones que es troben enmig d’assumptes que els superen. Pels qui prenen sempre la pitjor decisió possible. Pels que ensopeguen una vegada i una altra amb la mateixa pedra sense aprendre’n mai.
Judes és un dels més cèlebres. En efecte, la seva cagada va ser notòria: vendre al Fill de Déu a les autoritats romanes i jueves. Es parla de tres possibles motivacions:
a) Econòmica: aquesta és la clàssica, defensada per la tradició i pels sectors més ortodoxos de l’església catòlica. A canvi d’entregar-lo al sanedrí hauria guanyat trenta monedes de plata, suficients per comprar un camp on, més tard, es penjaria. Els entesos diuen que aquesta és una opció poc plausible ja que Judes era el tresorer del grup i en cas de voler únicament els diners hauria pogut robar la bossa comuna i desaparèixer sense necessitat de vessar sang, i encara menys una de tan il·lustre.
b) Política: segons aquesta versió, Judes era un revolucionari que lluitava contra l’opressió romana. Se sap que altres deixebles de Jesús eren o havien estat zelotes (els zelotes, per entendre’ns, eren els terroristes de l’època). Judes, com molts, esperava un Messies guerrer que els alliberés de l’invasor romà. Com que Jesús, segons el seu parer, no anava per feina, va posar-lo en una situació límit per fer-lo reaccionar. Jesús no va revoltar-se i, quan el traidor va comprendre que tot havia sortit al revés, es va penjar d’una figuera.
c) Predeterminista : fa poc es va fer públic l’Evangeli de Judes (un text apòcrif, és clar) on s’hi diu que Judes hauria entregat al seu mestre perquè aquest li hauria demanat. S’havien de complir les Escriptures, i el destí de Jesús estava escrit. Jesús havia de morir perquè el seu missatge quedés gravat, perquè fos efectiu. Tots dos s’haurien limitat a donar un cop de mà al destí.
Judes Iscariot és molt apreciat pels catòlics japonesos. Per ells el suïcidi no és una cosa vergonyant, sinó una mostra honorable i valenta de penediment.
I demà, Ponç Pilat.
