Hem d'alegrar-nos de l'aparició de sèries com aquesta. N-II es financia amb un sistema de micromecenatges, pel qual qualsevol espectador pot aportar -voluntàriament, esclar- una petita quantitat de diners per recolzar la sèrie. És lloable que un grup de gent jove s'atreveixi a dur a la pantalla un guió divertit, original, i no posi el seu talent a mans de les subvencions de la Generalitat, d'altra banda cada vegada més escasses. Les ajudes haurien de ser això, ajudes. Fa massa temps que, en general, s'ha perdut el nord, i molts creadors exigeixen subvencions com si tinguessin tot el dret del món a rebre quantitats ingents de diners sense haver de demostrar res abans. El talent s'ha prostituït com una bagassa de carretera - a la sèrie n'hi surten unes quantes- i tothom exigeix i clava cops de puny a la taula, en comptes d'esforçar-se a tenir idees innovadores. Entenc que la cultura catalana necessiti -en determinats moments- ajudes econòmiques, però no s'hauria de basar exclusivament en el tutelatge de la Generalitat. Durant molts anys obres de teatre minoritàries o reculls de poemes extravagants han rebuts subvencions més que generoses. Tot això ja s'ha acabat, i a dia d'avui cal tenir talent per seguir endavant.
Podeu veure el capítol pilot aquí sota. I si feu una donació de deu euros, no només us ho agrairan ells, sinó que ho farà tota la indústria cultural del país. Hem de demostrar que som prou grans per fer-ho solets. Som-hi xavals, esteu al bon camí!
N-II
