Miquel Barceló: "Aquesta experiència era un risc; hem anat molt lluny, a vegades al límit del que era suportable. M'han faltat silencis i foscor".
Quantes imbecil·litats juntes! D'una banda, com cony pot ser un risc un sopar elitista fet pels millors cuiners del món, amb la millor matèria prima que es pot pagar amb diners? Arriscar-te és muntar una empresa en temps de crisis, fer un combat d'Arts Marcials Mixtes o demanar ensaladilla russa i una tapa de gambes al bar Manolo. Que no ho suporta, diu? Què és el que no suporta exactament? Tenir un cambrer per ell sol que li vagi portant copes de vi caríssims i tastets deliciosos? Si tanta angoixa vital li provoca un simple sopar que s'aixequi i deixi el lloc lliure, segur que hi haurà un munt de gent barallant-se per ocupar-lo.
Cal dir que amb el tema dels silencis l'entenc: una vegada vaig menjar en un lloc que també experimentava amb la llum i la música. Entre el vi i els canvis d'il·luminació em va faltar poc per no desmaiar-me sobre el plat. D'altra banda, ja sabem quina obsessió tenen aquests artistes contemporanis amb el silenci... però després només volen viure en un loft al centre de Barcelona!
Un tal Abderrahmane Keddhat: "Una revolució: hem anat més enllà de la imaginació i molt per davant del nostre temps. Ha nascut una nova forma de menjar".
No sé a vosaltres, però a mi la gent que està convençuda d'estar fent història o de que va avançada al seu temps em fot moltíssima ràbia. No m'imagino a en Leonardo da Vinci o a Miquel Angel dient: "La societat no està preparada per les nostres obres, estem molt avançats al nostre temps. D'aquí a uns anys ens estudiaran a les universitats i batejaran estils pictòrics amb el nostre nom".
Pel que a la nova forma de menjar... bé, no sé si el tal Keddhat obrirà i tancarà el llum de la cuina mentre sopa. Jo, no.
Harold Mc Gee: "No estàvem preparats per tanta bellesa. Comença una altra forma de veure la gastronomia".
Tenint en compte que un noranta per cent de la població mai de la vida trepitjarà un restaurant d'alta cuina trobo que és molt pretenciós dir que és una nova forma de veure la gastronomia. Voleu noves formes de veure la gastronomia? Doncs el fast-food, o el sushi, o fins i tot l'slow-food, que mai he entès del tot què era. Els kebabs han revolucionat la gastronomia i el Mc Donald's també. El microones i el menjar congelat. La cuina elitista no és representativa de cap manera.
No pretenc de cap manera atacar als germans Roca. M'enorgulleix que el millor restaurant del món sigui gironí, i que aquesta sigui una terra d'innovació i creativitat. Fins aquí tot fantàstic. Però és que a vegades alguns es passen de frenada...
