Aquests dies he estat a Alacant. Quan en torno sempre em deixo envair per la melangia: com envejo aquella gent, amants de la vida, de la diversió i de la festa. Tot es viu més intensament a Alacant i les seves gents, ben conscients d'aquest fet, esdevenen més tolerants, comprensives i bondadoses. Cada vegada que viatges a Espanya t'adones que el tòpic del català garrepa és dolerosament cert, com el tòpic del català avorrit que només pensa en treballar. Si gràcies a la independència ens hem de convertir en una mena de Suïssa o Suècia, amb polítiques rigorosíssimes contra l'alcohol i la diversió, m'ho pensaré dues vegades abans de votar sí-sí. Catalunya i Alacant, en efecte, són dues cultures sense res a veure, com no tenen res a veure un japonès i un equatorià, i un africà o un noruec. Vivim tots al mateix país, sí, però és ben obvi que som pobles completament diferents. Alguns pensen que això és una riquesa i d'altres estan convençuts que aquestes diferències de caràcter fan que tota l'estructura balli.
En fi, el temps dirà. Però hem de reconèixer que a l'hora de fer el ridícul els catalans sabem fer-lo com ningú. Abans he dit que els guanyadors de la Grossa de Cap d'Any bevien cava. Però no ha estat ben bé per iniciativa pròpia: quan han sabut que eren els guanyadors s'han limitat a seguir treballant, com si no passés res. Un dels periodistes li ha preguntat a l'afortunada si obririen cava. Sabeu quina ha estat la resposta automàtica de la senyora? Exacte, l'heu endevinada: "I qui pagarà l'ampolla?".
Bon any nou a tothom, i que el 2014 sigui millor que aquest.
