Pels qui vulguin arguments en contra de la prostitució n'hi ha un que, desgraciadament, no falla mai: en aquest submón sòrdid hi ha massa dones que són obligades a exercir i que viuen en condicions de semiesclavatge. Només per això s'hauria d'erradicar totalment la prostitució il·legal i professionalitzar totes les que vulguin fer-ne la seva feina, amb tots els avantatges i inconvenients que això comporta.
El que no podem fer de cap manera és el que va fer l'altre dia una tertuliana del programa d'en Cuní, indignada perquè molts puteros admeten que van amb senyoretes perquè "no tenen ganes d'esforçar-se per poder fotre un clau". La dona en qüestió estava fora de si, i en vàries ocasions els seus companys van haver de calmar-la. Amb el cor a la mà, no entenc què la va fer emprenyar tant. El sexe funciona exactament igual que qualsevol altre mercat, amb unes demandes i unes ofertes destinades a diferents tipus de públic. En el món de les relacions sexuals la llei de la oferta i la demanda s'aplica de manera cruel, i mentre que les persones atractives no tenen cap problema per accedir al sexe -on, quan i molt sovint, amb qui vulguin- hi ha grups socials que de cap manera poden aconseguir-ne, si no és pagant. Aquests grups constitueixen una mena de classe obrera del món sexual, o fins i tot de lumpen proletariat. Si algun membre d'aquests grups socials (suposo que tothom veu clara la diferència entre grup social i classe social, perquè aquí els diners, i tot i tenir importància, no sempre són decisius) vol aconseguir sexe ho té molt, molt complicat. Imaginem un senyor de quaranta-i-tants panxut, calb i amb ulleres de cul de got. No té diners ni capacitat d'impressionar ningú perquè res del que fa o ha fet és impressionant. Segurament aquest senyor seria un membre d'aquestes classes menys afavorides. Si aquest home vol sexe -i no està casat, s'entén- només té un camí: anar de putes. Ras i curt.
Els arguments de la tertuliana d'en Cuní no m'haurien fet ni fred ni calor si no fos perquè ja els he sentit moltes vegades. Segons les feministes de nova fornada -i segurament les de la vella fornada també- la prostitució no hauria d'existir, ni legal ni il·legal, perquè és un atac contra la dignitat de la dona. Si un home no pot accedir al mercat del sexe s'ha de fer fotre i quedar-se a casa fent-se palles o sublimant les pulsions a base d'scrapbook o patchwork (les versions modernes del clàssic punt de mitja). La vella dreta conservadora era prou llesta per mirar cap a un altra banda -entre d'altres motius, perquè molts dels seus membres eren puteros- però l'esquerra estalinista sembla que no és tan espavilada. Apreneu dels fatxes, nois i noies, que al capdavall us hi assembleu molt.
