Tinc una aplicació al telèfon mòbil que faig servir per anotar-hi idees per posts. Avui, que no tenia cap tema al cap, l'he obert i he vist la llista. A dalt de tot hi havia "Escoles concertades vs. escoles públiques". He pensat que seria un bon tema perquè és temps de preinscripcions, i he començat a escriure. Quan tenia tres paràgrafs he hagut d'abandonar i començar aquest altre post.
I ho he fet per un motiu ben concret. Fa temps vaig llegir el magnífic llibre "El meu ofici", del mític Espinàs, una mena d'assaig sobre l'art d'escriure. En un moment del text l'autor explica que si l'escriptor -o l'escrivent, perquè si a mi em diuen escriptor em pica tot- té les idees embolicades, difícilment parirà un bon text. Aquests dubtes o ambigüitats es faran visibles a cada mot, a cada línia, i al final el lector no entendrà res de res, i potser tindrà la sensació que li prenen el pèl. Si l'escriptor és hàbil farà servir paraules molt estranyes i construccions enrevessades per dissimular la seva manca d'idees originals. Si és bo -un mínim de cinturó marró en escriptura- farà passar els propis dubtes per reflexions profundes, i semblarà la mar de postmodern.
De manera que he abandonat el text. Per honestedat, i una mica per por. En aquest país nostre, tan grandiós i alhora tan miserable, tan diferent d'Espanya i alhora tan semblant, cal anar molt amb compte. Als catalans ens agrada presumir de que sabem riure'ns de nosaltres mateixos, però jo sempre n'he dubtat, d'això. Sí que fem humor sobre temes intrascendents i inofensius, però al mateix temps tenim una sèrie de tabús arrelats amb tanta profunditat que m'estranya que no hi hagi antropòlegs de tot el món civilitzat estudiant-nos, com ho feien anys enrere amb els salvatges de la Polinèsia o l'Àfrica.
Periodistes, columnistes i blogaires catalans van amb compte a l'hora de parlar de segons quins temes. "És que són decisions molt personals" diem, quan en realitat volem dir "No vull parlar d'aquest tema perquè se'm tiraran a sobre", o bé "És que no tinc ni puta idea de per què la gent fa això o allò, si és que la pròpia gent ho sap".
Per això avui he decidit no escriure sobre educació. Tinc l'esborrany fet, i el primer dia que em senti valent, o inspirat -més o menys és el matex- prometo publicar-lo.
