Però no, amics meus. Un freak no és això. Un freak no és una noia guapíssima amb ulleres de pasta que es descarrega episodis de Lost o de Game of Thrones. Un autèntic freak és més aviat això altre:
Un freak és el meu amic que ja s'havia llegit la saga Cançó de Gel i Foc (en realitat es diu així) quan vosaltres encara no sabíeu ni que existia. Un freak es passa els diumenges a la tarda jugant a rol en un garatge mentre vosaltres preneu vermuts en bodegues que lo petan. Un freak de debò pinta miniatures un dissabte a la nit mentre tu beus gintònics a no sé quin bar de no sé quin barri modernillo. Ell col·lecciona còmics i videojocs mentre tu col·lecciones nòvies (o nòvios). Mentre tu perdies la virginitat els freaks intenten salvar la Humanitat d'amenaces alienígenes o de sinistres enemics interiors. Veien Star Wars quan encara es considerava una extravagància i no era, com ara, el vaixell insígnia de la cultura pop. Un freak sap qui és en Michael Moorcock, l'Allan Moore i en Frank Miller. Sap que en Légolas no surt al Hòbbit (perquè s'ha llegit el puto llibre, que d'altra banda tampoc és tan bo) i que en Batman necessita un Bruce Wayne amb un punt fúnebre, gens compatible amb Ben Affleck. Els freaks -o geeks, o nerds, o com cony en diem avui en dia- són tan sexis com un gitano xandallero i panxut. Si no ets un freak els següent acudit no et farà cap gràcia:
Us dieu freaks a vosaltres mateixos? Deixeu-me dir-vos una cosa -fent servir una frase que qualsevol freak autèntic sabria indentificar o localitzar-: No teniu ni idea del que és ser freak. Us agrada Joc de Trons? Ho trobo fantàstic, però dir-vos freaks és el mateix que dir nen a un nan.
