Alguns malpensats (i malpensades) afirmen que Ciudadanos és un partit de laboratori, i que els seus candidats i candidates són acuradíssims productes de màrqueting. Quan veus aquestes noies, la veritat, és molt difícil rebatre-ho. Hi ha qui diu que aquell paio, l'Alberto Rivera, és guapot, però jo, heterosexual ferotge com sóc, no li trobo pas. Fins i tot quan va sortir en pilotes per cridar l'atenció, com un adolescent tardà i desesperat, em va semblar que li faltaven unes quantes hores de gimnàs, i que físicament estirava més el braç que la màniga.
La gent de Ciudadanos no s'està de lloar les virtuts de l'oratòria, que és l'art de mentir i de derrotar al teu adversari sense necessitat de tenir raó. Sempre he trobat que la dialèctica en si mateixa és perversa, perquè parlar bé no significa dir la veritat. Sigui com sigui, tots els seus candidats són tremendament eloqüents. Joves, atractius, llestos i, sobretot, nets de corrupció. Ens ho van fer creure -i més o menys ens ho vam creure- fins que va arribar l'amic Jordi Cañas, a dia d'avui imputat per no sé què. Queda pel record la seva intervenció al Parlament un dia que el dinar -pressumptament, com la seva condició de corrupte- s'havia allargat. La veda s'havia obert, i aviat també es va saber que el iaio de Ciudadanos -aquell pedant dels cabells blancs que sempre surt a les tertúlies- tenia comptes corrents a Suïssa. Segons ell, perquè tenia por d'ETA, que durant anys ha estat el comodí perfecte per tota aquesta gent.
Durant la campanya, el comportament de Ciudadanos no ha estat exemplar, i mica en mica s'ha anat veient de quin peu calcen. Per exemple, a Girona se'ls ha enxampat aparcant el cotxe en una zona de minusvàlids, una falta que la majoria de persones normals troben de molt mal gust, i fins i tot ofensiva venint d'un partit polític, que hauria de predicar amb l'exemple.
Com que sóc un bon noi vaig pensar que era una curiosa casualitat, però la meva fisioterapeuta -amb molt bon criteri- em va fer notar que en el món de la política no n'hi ha, de casualitats, i encara menys en un partit tan de laboratori com és Ciudadanos. Al cap de trenta segons de recerca a Internet vaig descobrir d'on prové aquesta salutació. Segons la Wikipedia:
La fórmula del juramento que hacían los miembros de las SS era situarse firme con el brazo derecho alzado, y los tres primeros dedos de la mano derecha apuntando hacia arriba, al tiempo que decían:
El darrer a caure del pandemònium ciutadanil estat l'Alberto Rivera. El 27-S Ciudadanos va treure 25 diputats, aproximadament un terç dels que va obtenir Junts x Sí, el claríssim vencedor de la nit. Però per algun motiu sorprenent i rocambolesc, el partit de les Barbies i els Kens ibèrics es va proclamar vencedors de les eleccions, fins al punt que, darrerament, l'Arrimadas ha exigit una vicepresidència (?!).Yo te juro, Adolf Hitler, Führer y Canciller del Reich, fidelidad y valor. Prometo obediencia hasta la muerte a ti y a los superiores por ti designados. Que Dios me ayude.
Sigui com sigui, els nanos de Ciudadanos la nit electoral s'ho van passar molt bé. Males llengües diuen que massa bé i tot. Algun periodista malintencionat va fer una entrevista a l'Alberto Rivera, que estava exhaust de tant de recompte i tantes entrevistes. Amb el nas i els ulls sorprenentment vermells -potser de tant plorar d'alegria- i uns estranys moviments de mandíbula, en Rivera responia les preguntes com podia. Me n'estaré prou de dir, com han fet alguns internautes maliciosos, que l'Alberto anava passat de rosca.
Però Internet no té pietat, i aquella nit els memes van córrer com la pòlvora. Vegem-ne tres:
I ara anem a les coses serioses. El vídeo que de debò heu de veure -i fer córrer- és aquest. Perquè els de Ciudadanos semblen perillosos, però encara ho són molt més del que aparenten. Poca broma.
