Segon boikot: acabàvem l’institut i teníem concertat un viatge a Tenerife. Al darrer moment l’agència, Halcón Viajes, ens l’anul•là. Aquell dia vam aprendre una paraula nova: overbooking. Potser perquè només érem nanos, o perquè l’agència té tanta anomenada que podia permetre’s perdre un grup de clients, la qüestió és que no van moure un dit per solucionar el problema. “En tot cas”, ens digueren, “us podem oferir un viatge alternatiu: a Sevilla i a Granada”. Tot i les protestes inicials vam haver de dir que sí (era allò o res) i vam canviar les platges de sorra i les nostres companyes en banyador per la Giralda i la Alhambra: un mal negoci, ho miressis per on ho miressis. A banda dels monuments, els professors ens dugueren al que quedava de la Expo 92, una esplanada depriment i semiabandonada, i a un pintoresc tablao flamenc que pretenia ser un creuament entre un cortijo i una plaça de toros, d’on sortírem tots amb mal de cap i ganes d’anar a sentir en Ricky Martin i U2. A la segona nit vaig tenir un desengany amorós del qual vaig trigar setmanes a recuperar-me: mentre jo i els meus amics recorríem bars discutint sobre jocs de rol i videoconsoles (el clàssic debat Sega contra Nintendo), la noia que més m’agradava de la classe es va passar la nit follant amb un tipus que, a banda de dur ulleres, era un cregut i un mal parit (durant aquell viatge vaig aprendre que una persona pot dur ulleres i ser creguda i mal parida al mateix temps, extrems que a mi em semblaven irreconciliables).
La qüestió és que no estàvem satisfets amb el canvi de destinació i un dijous ens plantàrem davant la sucursal que l’empresa tenia a Girona. Dúiem pancartes i cridàvem lemes a favor de la seriositat i les bones maneres. La intenció inicial era la d’impedir l’entrada dels clients a l’oficina i fer-los, així, un autèntic boikot. Però la cosa afluixà quan el director de la sucursal sortí fet una fera i ens renyà com qui ho fa amb un nen entremaliat, exigint que deixéssim entrar als clients. I que féssim el favor d’enretirar-nos una mica de l’aparador, que li tapàvem les ofertes de Setmana Santa. De seguida vam fer-li cas, demostrant així que la nostra sang revolucionària era poc espessa. De manera que acabàrem fent un cultíssim viatge a Sevilla, visitant la Giralda i l’Alhambra i els tablaos. I jo, amb el cor trencat, fent-me la idea que ja mai més veuria a les meves companyes de classe amb banyador.
