Comencen a sentir-se veus contràries a l'actuació dels EUA en el cas Bin Laden. Molts opinadors -professionals i amateurs- consideren que matar-lo ha sigut excessiu i que caldria haver-lo capturat, empresonat i jutjat. Alguns fins i tot afirmen que Bin Laden hauria hagut de demanar perdó a les famílies de les víctimes.
Digueu-me cínic, però a mi em costa imaginar a un Osama capcot i amb les mans a les butxaques, demanant perdó com un marrec que ha trencat un vidre amb un cop de pilota. De debò algú creu que hauria dit alguna cosa com ara:
- Sento haver estrellat dos avions contra les Torres Bessones. No ho tornaré a fer mai més.
L'excés de bonisme en la nostra societat és tan perjudicial com l'excés de belicositat. Un Osama a la garjola implicaria un judici que segurament mai se celebraria, com ja va passar amb d'altres dictadors (em ve Pinochet al cap). També implicaria un augment dels segrestos i dels xantatges per part d'Al Qaida per alliberar-lo. Perquè a Guantánamo no el podrien tancar, és clar. On hauria d'anar? Arrest domicialiri? Si el posessin amb els presos comuns seria signar la seva pena de mort, i probablement més lenta, humiliant i dolorosa que no pas un tret al cap. I això sense tenir en compte, és clar, que Bin Laden podria seguir dirigint Al Qaida des de la presó, tal i com ho fan molts caps de la màfia.
La qüestió és que ja és mort i ara els islamistes proclament que tenen una bomba atòmica i que la tiraran als EUA o a Europa, segons a qui li preguntis. De nou demostren que no són soldats: només xusma terrorista.
