Dos anys enrere escribies un relat curt i no sabies a quin certamen enviar-lo. Dotzenes d'ajuntaments organitzaven els seus propis premis literaris, alguns d'ells força ben retribuïts econòmicament. Eren els bons temps: si no guanyes el premi de Vilademunt quedaves finalista del de Viladavall. Si no et publicaven el de Viladaquí et publicaven el de Viladellà. Tenies l'excusa perfecte per fer turisme dins de Catalunya, per tastar catèrings i canapès i per conèixer gent (en aquests certàmens vaig conèixer, per exemple, als meus amics i també escriptors Jordi Boladeras i Josep Solés). La veritat és que m'ho vaig passar molt bé i vaig aconseguir publicar una dotzena llarga de contes en diferents recopilatoris.
Va ser divertit mentre va durar però, com totes les coses bones, ja s'ha acabat. D'un any per l'altre han desaparegut un munt de premis literaris, alguns d'ells prou importants. Vaig donar-me'n compte la setmana passada, quan vaig consultar la pàgina web de la Generalitat. Feia temps que, entre una cosa i l'altra, no enviava res a cap certamen. Alguna vegada havia obert la web per xafardejar i ja m'havia donat compte que hi havia molta menys oferta però fins l'altre dia no en vaig ser dolorosament conscient. Mals temps per la lírica. Les editorials tampoc estan al seu millor moment i algunes rebutgen més material que mai. No sé si la Generalitat encara dóna alguna subvenció, però imagino que d'aquí a quatre dies només seran una llegenda urbana.
En definitiva, que no está el horno pa bollos. Alguns productes, però, segueixen tenint sortida. Fa temps que dono voltes a una novel·la protagonitzada per un professor d'universitat que busca els manuscrits secrets dels templers que indiquen on és enterrat el tresor del càtars. O potser serà al revés, encara no ho he decidit. Una noia bonica i sexy -però al mateix temps, valenta i decidida-, acompanyarà al protagonista. Els dolents seran els mormons o els evangelistes, no ho sé. Hi haurà molta sang i fetge, és clar. Us aniré informant de com va el projecte.
