Aquests dies que estic amb la cama xunga veig força tele. La setmana passada, per exemple, vaig acomplir el meu somni de veure la pel•lícula Blade Runner de principi a fi. I no us penseu que era la versió normal: era el Director’s Cut, encara més lenta i llarga que l’estàndard.
Un dels canals que he redescobert és la MTV, un dels més vistos a tot el món. Hi fan uns programes entre hilarants i patètics, un resum de tots els defectes de la nostra civilització i sense cap –o quasi cap- virtut. Menció especial mereix Date my mom, un programa en el qual un adolescent es cita amb tres mares i en tria una. El premi és la filla de la mare escollida (també hi ha la versió gai, en la qual el premi és el noi). La gràcia de l’assumpte és que el nano ha d’endevinar com és la noia en funció de com és la mare, i escollir la que creu que tindrà la filla més guapa. Sobta i deprimeix veure filles que, abans que la mare vagi a la cita amb el seu nòvio potencial, els hi criden “Cuidado, perraca, no me lo quites!”. A la versió gai els nois demanen a les seves mares que no s’oblidin de mencionar que tenen, literalment, un penis de tamany monstruós.
A la MTV també fan un programa sobre tunning, un altre on agafen una noia del piló i la converteixen en un putot, i un dels meus preferits: Sweet Sixteen, on histèriques de setze anys han d’organitzar una macrofesta per celebrar el seu setzè aniversari. Les noies ballen, ploren, pateixen atacas d’eufòria i d’angoixa i es barallen amb les seves millors amigues.
Sembla ser que la MTV és un canal molt vist a l’Orient Mitjà. Si algun fonamentalista islàmic el posa gaire sovint i veu aquella colla de calamitats humanes arrossegant-se a canvi d’uns quants minuts de popularitat no ens ha d’estranyar que tingui ganes de destruir Occident. A mi també em passa.
