ETA ha abandonat la lluita armada, provocant l'alegria d'uns i la ràbia dels altres. De la mateixa manera que alguns sectors de l'esquerra més passada de rosca vivien millor contra Franco -i no s'estan de recordar-nos-ho a cada moment, com si volguessin fer-nos sentir culpables als qui no vam viure aquella època-, la dreta reaccionària ha posat el crit al cel: contra ETA ells també vivien millor. Què faran, ara?
Els enemics ens defineixen. A vegades som culpables d'haver-los creat, a vegades ens han creat ells a nosaltres. Batman i el Joker, Harry Potter i Voldemort, Darth Vader i Obi-Wan, ZP i Rajoy, moros i cristians... els uns no existirien -o no serien com són- sense els altres. Els enemics donen sentit a existències que no en tenen: la voluntat de derrotar-los a vegades és suficient com per omplir cent vides.
ETA s'ha acabat, i amb ella han mort les motivacions de grups que en feien la seva raison d'être (toma cultismo, no us l'esperàveu, eh?). Com ho faran alguns diaris sense poder maquetar portades tan xul·les com la que podeu veure a dalt?
El còmic La Broma Asesina, guionitzat pel gran Alan Moore, acaba de la següent manera: en Batman i el Joker es troben en un moll desert. En Batman està a punt d'atrapar-lo i dur-lo, de nou, a la presón, però el Joker primer li explica un acudit. Diu que dos bojos s'escapen del manicomi i es troben al davant d'un riu amb molt cabdal. Un dels bojos suggereix que enfoquin amb la llanterna l'altra vora, de manera que puguin caminar per sobre la llum. Tots dos s'hi mostren d'acord. Un dels bojos diu:
- Jo seré el primer, obriré la llantera i tu caminaràs per sobre la llum, i després la deixaré sobre una roca i faré el mateix.
- Que et penses que sóc boig? - crida l'altre - Ja m'he adonat del que vols fer: vols apagar la llanterna mentre jo estic creuant riu!
En Batman i el Joker es posen a riure davant d'aquest acudit tan ximple, i les rialles duren tres o quatre vinyetes. Durant un instant no hi ha diferències entre ells, i se senten units per un acudit dolent.
