L'altre dia llegia el capítol cinc dels Fets dels Apòstols, que per qui no ho sàpiga és la crònica del que va tenir lloc després de la mort de Jesús, i que la tradició -i molts estudiosos- atribueixen a l'evangelista Lluc, que també era metge i no sé quantes coses més. La Bíblia té moltes parts fosques, més freqüents a l'Antic Testament que no pas al Nou. Però aquesta no es queda enrere. Diu més o menys així:
Els primers cristians vivien en comunitat en una mena de comunisme primitiu. Venien totes les seves possessions i posaven els guanys en comú. Dos d'aquests cristians (una parella) van vendre un camp però no van entregar tots els beneficis als apòstols i se'n van quedar una part. Sant Pere (en aquella època era Pere a seques) va escridassar a l'home i el pobre desgraciat va caure al terra fulminat. Poques hores després la seva dona seguia el mateix destí ("Heus aquí els qui han sepultat el teu marit, i que ara et sepultaran a tu" diu Sant Pere, que no estava per bromes ni subtileses).
Déu n'hi do, i mai millor dit. Ara toca fer exègesis (o hermenèutica, mai he entès gaire la difererència) del text. Hi ha dues grans opcions.
a) Déu s'enfada i els mata perquè han enganyat als apòstols. Aquesta explicació grinyola, perquè després de Jesús, Déu perd aquelles ànsies de calar foc als llocs i matar pecadors que tenia en els vells temps. Jesús va explicar per activa i per passiva que Déu era amor i que estava disposat a perdonar mil vegades. El faria quedar molt malament si matava un matrimoni per haver amagat quatre denaris de res.
b) Els apòstols maten a la parella gràcies al poder de l'Esperit Sant. L'Esperit Sant és una entitat misteriosa i que ni tan sols l'Església sap explicar gaire bé, però que donava als apòstols poder per parlar moltes llengües, guarir, expulsar dimonis o fer petits miracles. I matar, segons asseguren els Fets. Si Pere no ho va fer gràcies al poder de l'Esperit Sant va ser amb mètodes més rudimentaris (pals, pedres o ganivets). En tot cas, tenim uns apòstols que no van entendre absolutament res del que Jesús va ensenyar, cosa que vol dir que l'Església, ja des dels primers temps, s'allunya del missatge original de Jesús, basat en la compassió i en el perdó.
Una opció c) ens podria suggerir que el fet no té base històrica i es tracta d'una invenció, d'una història amb moralitat per espantar als primers cristians. En cas de ser així aniríem a parar al punt b), ja que Jesús tampoc va voler espantar mai ningú, ben al contrari.
