Fa pocs dies l'escriptor Melcior Comes es preguntava al seu compte de Twitter on són els pacifistes ara que Corea del Nord, una força nuclear comandada per un dictador que probablement sigui tant o més boig que el seu pare i que el seu avi, ha amenaçat amb una guerra atòmica. Els mateixos que es manifesten cada vegada que els Estats Units estornuden callen quan un megalòman bel·licista i rodanxó amb cara de border line amenaça amb devastar la part sud de la península.
El tweet de Comes és pertinent, i la denuncia contra la doble moral de l'esquerra caviar i els quissoflautes antiamericans és tan necessària com els escraches contra el PP (qui havia de dir que acabaria defensant accions d'aquest tipus? Deu ser que les coses estan malament de debò).
Trobo a faltar l'entrenyable família Bardem i tots els seus amiguets actors i actrius manifestant-se contra la guerra. O és que hi ha guerres i guerres? Si un país ultracapitalista -però democràtic al cap i a la fi, i més o menys respectuós amb els Drets Humans- n'ataca un altre és titllat (i amb raó, compte, que no dic el contrari) de criminal, però si ho fa un país comunista o dominat per una teocràcia islamista tothom calla com un puta. I els únics que tenen pebrots de dir alguna cosa en contra són els fatxes d'Intereconomía i de 13TV. Malament, molt malament. Quin desastre de país.
