Avui és el dia dels Sants Innocents. És una diada dedicada als infant que el rei Herodes (un megalòman que tenia un rotllo amb la seva cunyada i que va fer matar membres de la seva família) pressumptament va assassinar, amb l'esperança que entre ells s'hi trobés el petit Jesús. I dic pressumptament perquè no deixa de ser curiós que els historiadors de l'època no fessin esment d'aquesta terrible matança mentre que descrivien, amb tot luxe de detalls, altres fets sense cap importància. Un cas de censura primitiva? Segons molts especialistes bíblics, la matança de nens segurament és un fet rescatat de la biografia de Moisès (recordeu que el faraó també va ordenar una massacre de nadons) i introduït, més o menys amb calçador, a la vida de Jesús, que segons l'evangelista Mateu hauria fugit amb els seus pares a Egipte per escapar de la mort. Recordo que quan era petit i sentia aquesta història sempre em preguntava perquè havien hagut d'anar tant lluny. Si els jueus, quan es van escapar d'Egipte guiats per Moisès, van trigar quaranta anys a arribar a Israel... com havien aconseguit anar tant de pressa Jesús i els seus pares?Un dels problemes de l'Església és aquest: ha d'explicar als seus fidels uns textos antics i, en ocasions, contradictoris entre sí. Els fets reals, les llicències narratives i les metàfores s'alternen i, sovint, es confonen. Els ateus, moltes vegades, es limiten a fer una lectura superficials dels textos bíblics, exactament igual que fan molts cristians, demostrant, una vegada més, que els extrems sempre es toquen.
La història i l'antropologia de la religió - cristiana i moltes de les altres- han estat sempre una de les meves passions. Són ciències (són ciències?) incertes, de límits borrosos, relliscoses i susceptibles de ferir sensibilitats d'uns i altres. Potser per això m'agraden tant.
