A la tercera temporada de Porca Misèria en Pere i Laia tenen un ensurt perquè creuen que aquesta darrera està embarassada (em nego a escriure "que estan embarassats" perquè és una expressió que, tot i estar de moda, em fa moltíssima ràbia). Al final resulta ser una falsa alarma: la Laia simplement havia tingut un endarreriment, i al final del capítol tots dos respiren tranquils.La situació no tindria res d'especial si no fos perquè la parella està ben instal·lada a la trentena. Trenta-cinc anys, crec recordar que tenia en Pere. La Laia potser una mica menys. Al final de l'episodi, al vaixell de l'Àlex, s'abracen i es pregunten si no són molt estranys: la gent de la seva edat vol tenir fills i ells, en canvi, no. Són dos adults joves amb projectes i ambicions, i els nens els impedirien aconseguir les seves metes: en Pere, dedicar-se de ple als guions i la Laia, arribar lluny amb la seva carrera científica.
No obstant això, tots dos se senten malament: als trenta-i-pico se suposa que la gent ha de tenir fills. No fer-ho és considerat una extravagància, especialment a pobles i ciutats petites. La pressió de l'entorn existeix, i no són poques les persones que han de donar explicacions pel fet de no voler tenir criatures en el moment en què la societat ho demana. No cal ser mestre per saber que un fill nascut en un mal moment té efectes devastadors sobre una parella, i pot arribar a trencar-la fàcilment. Tot i així, molta gent, empesa per aquesta mena d'exigència social, es tira a la piscina. El temps dirà. Jo els desitjo molta sort. En part, em fan una mica d'enveja: a mi també m'agradaria tenir fills algun dia. Però abans de pensar el nom i de quin color els pintaré l'habitació, he de pensar si estic preparat.
