El temps i la distància endolceixen els records: això poca gent s'atreveix a qüestionar-ho. De fet, centenars de pel·licules i novel·les de renom es basen en aquesta premissa. De lluny tot és millor, i fins i tot les noies lletges -o els nois lletjos, esclar- es veuen guapes i guapos.
Aquests dies de sobretaules nadalenques hem tingut ocasió de comprovar-ho. Molts urbanites, en tornar al poble, són assaltats per la nostàlgia. A vegades, amb les bombolles del cava fent-los pessigolles dins del cap i amb les venes cristalitzades de tant sucre, fins i tot diuen:
- No s'hi està tan malament en un poble, oi?
- Vols dir? - els hi respons tu, intentant aixecar una cella (un gest que sempre se'm resisteix: generalment les aixeco totes dues. Sóc conscient de que queda estrany).
Aleshores la situació es torna rara. La plàcida nostàlgia -família, amics, records, lloc on s'ha passat la infantesa...- es barreja, de cop, amb els privilegis reals que gaudeixen els habitants de les ciutats: bars, cafeteries, restaurants, botigues, cinemes, anonimat. Intimitat. Hi un un crash cerebral i un retorn a la consciència. El miratge s'ha esvaït i tot torna al seu lloc.
La resposta, evindentment, és que no. Poques persones que marxen d'un poble volen tornar-hi.
És curiós com a les entrevistes un músic o un actor (o un periodista, o un escritpor, el que sigui) reivindica els seus orígens rurals. Ho diuen com si això signifiqués alguna cosa. En l'imaginari col·lectiu, aquell que marxa del poble per establir-se a la ciutat és un triomfador. Arrosseguem aquesta idea des de fa segles, i pot contenir unes espurnes de veritat, i potser per això ho emfatitzen tant. No ho sé. Sigui com sigui, a les ciutats és on passen coses, on hi viu la gent important. Als pobles els dies transcorren amb placidesa però sense que la monotonia es trenqui mai. Als pobles ens hi avorrim, i la gent, generalment, aprenem a avorrir-nos-hi. No ens queda altre remei. Acceptem la realitat i l'assumim, i potser per això ens molesten les idealitzacions i els records bucòlics. Si tant agraden els pobles no entec com no hi ve més gent a viure-hi.
