Vagi per endavant el meu menyspreu cap a l'actuació de la policia valenciana. Les seves accions han estat brutals, quasi cruels, i completament desproporcionades. Pegar a nens que es manifesten és un acte condemnable de totes totes. Són faves comptades, i no crec que hi hagi res a dir.
Dit això, permeteu-me afegir que aquesta utilització simbòlica dels llibres per part dels estudiants em desagrada. Libres contra porres és un concepte tan romàntic com fals. Els joves, diguem-ho clarament, no llegeixen, o llegeixen exclusivament quan se'ls obliga a fer-ho. He passat moltes hores de la meva vida en llibreries i n'hi he vist molt pocs, poquíssims. Algú em pot rebatre, i amb raó, que els llibres són quasi objectes de luxe, fora de l'abast del jovent amb pocs ingressos. Els donaria la raó si les biblioteques estiguessin envaïdes per joves afamats de cultura escrita, però per coses de la vida també he passat moltes hores en biblioteques (de fet, mig any quan feia el Servei Social) i allà, de joves, n'hi havia pocs. De fet, potser era l'únic.
Els estudiants -i la resta de la gent en general- han de seguir lluitant per allò en el que creuen. Han de manifestar-se, han de cridar i etcètera. Només el hi demano una cosa: si volen fer servir els llibres com a arma, com a mínim que els llegeixin. Segur que el sector, que passa per mals moments, els ho agrairà. Si no, els hi demano humilment que canviïn de bandera.
