Des que sóc pare que tinc menys temps per sortir a prendre una cerveseta. O, per dir-ho més exactament, menys temps per anar a un bar que m'agradi, relaxar-me, beure'm una canya i no mirar gaires vegades el rellotge ni el mòbil. Per tant, quan puc esgarrapar una estoneta a la cruel rutina diària, he d'escollir amb molta cura a quins llocs inverteixo aquests minuts tan valuosos.
El meu nou descobriment a Girona és el Nácar y Sal, un bar obert fa tot just un mes, a l'antic Cafè de la Devesa, al costat de la Sala de Ball. Us preguntareu què té el Nácar d'especial. Doncs un munt de coses, començant per la decoració: és dels pocs bars de la ciutat que té un punt d'elegància sense caure en el vull-i-no-puc (com a detall curiós, dir que els cambrers es vesteixen a joc amb la decoració). El tracte humà és realment excepcional, en una ciutat on els bars són governats per cambrers bordes i per estudiants presumides i pretencioses. Al Nácar y Sal, literalment, t'hi pots deixar mimar, una cosa que no passa gaire sovint. Un bon exemple són les tapes de patates fregides -de les de debò, no pas aquests productes infames de bossa- que et serveixen by the face per acompanyar les canyes.
Encara no he pogut sopar-hi però la carta promet. El Xef Ramsay sempre diu que hem de desconfiar dels locals que tenen cartes quilomètriques perquè segur que els productes no seran frescos ni de qualitat. El Nácar té una carta prou curta com per fer-te sentir tranquil. Coses bàsiques, sense collonades. Els enteradillos en diuen productes de la terra, o productes de proximitat. El xef es veterà, i sap bé què li agrada a la gent. I el millor de tot és que el preu és perfectament correcte.
Me n'oblidava: amb una mica de sort pots aparcar-hi al davant.
