A risc d'agobiar al personal, acabo la triologia dedicada al Bar Onyar.
Vaig tenir un professor d'esgrima que sempre ens deia: "M'agrada fotre'm de la gent, especialment dels morts perquè no s'hi poden tornar". Comparteixo aquesta gran ensenyança seva. Per tant, me'n fotré poc de la versió 4.0 del Bar Onyar perquè encara està viu. Només dir que els amos actuals van començar amb molt bon peu, però mica en mica la cosa va perdre gas. El Bar el Símbol i les seves cambreres sudamericanes, meloses i espitragades, és una competència terrible. El fet que a vegades trobis l'Onyar tancat no ajuda: els borratxins del barri volen un lloc segur on beure, un lloc que sàpiguen que sempre estarà obert.
Hauríeu d'haver-lo vist un divendres al vespre, quan el van agafar aquests darrers propietaris. Tots els obrers hi eren gastant-se la setmanada. Companyonia i germanor, fum i molt soroll. Era habitual que et convidessin a beure i que el bar tanqués a hores que, per llei, no li eren permeses. Acabaves la nit xerrant amb tota classe de gent, una mica com passa als pubs irlandesos (als autèntics, per descomptat, no pas a les pijades que tenim aquí).
Però va començar a anar-hi gent més estrafolaria del compte. El més inquietant era un tipus alt, de cabell llarg i edat confosa, desdentat i amb barba a clapes. El tipus anava pel món dient que era banquer, que és com si jo anés pel món dient que sóc un escriptor d'èxit. De seguida va posar-se a fer de cambrer, i l'ambient es va enrarir encara més. Molts dels clients habituals van desaparèixer, mai vaig saber per què. Suposo que els litres de cervesa que s'hi bevien no ajudaven a la bona entesa. La crisi econòmica tampoc. Ara ja no hi trobareu a la negra alcohòlica ni al seu marit DJ. Tampoc hi ha els germans de cabell platejat, ni el banquer que hi havia darrera la barra. Ja no hi ha batusses ni paletes rebentant-se el sou, ni cambreres del Mercadona fent carajillos. Però si sou per la zona i teniu ganes de fer una birra, feu-me cas i aneu a l'Onyar. Fareu un favor a aquella gent, i potser, amb sort, passarà alguna cosa que us alegrarà la tarda.
