Si aneu a la Plaça del Vi de Girona hi trobareu dues persones protestant. A una la coneixereu quasi segur. Li diuen el Comunista, i és un paio escardalenc, amb una barba marxista enorme i el cabell llarg, gris i macil·lent. És fàcil veure'l a qualsevol manifestació, o bé demanant caritat al Pont de Ferro, amb el seu típic moviment de vaivé. Esterotípies, en diuen els psicòlegs. És normal, sobretot si no saps qui és, confondre'l amb un rodamón. Ara està en vaga de fam perquè l'han desallotjat d'una casa que estava okupant. És alarmant que un paio així de prim i malalt deixi de menjar. La llegenda diu que, com tots els okupes, és fill de pares rics que ara el repudien perquè no va saber dir "prou" com fan els seus companys quan compleixen els trenta. És ben possible. Ahir les nostres mirades es creuaren i em vaig adonar que, amb un fil de veu (perquè amb lo dèbil que està, de cridar no gaire), deia alguna cosa. Parant bé l'orella em va semblar entendre "Fills de puta". No sé si anava pels qui passejàvem per la plaça, aliens a les seves reclamacions, o per l'Ajuntament que l'ha desallotjat sense ordre judicial. És trist veure'l, i es fa obvi per qualsevol que és una persona malalta que necessita que se'n cuidin. Un Ajuntament tan preocupat per les necessitats de la gent com el que hi ha a Girona no hauria de trigar ni un segon més a fer-se'n càrrec, en comptes de deixar-li muntar aquella trista estampa allà al davant.
L'altra protestant és una noia joveneta. Sembla ser que fa sis anys que està pagant llicència pel bar musical La Imprempta, però que l'Ajuntament no li deixa obrir, fent servir tota classe d'excuses. D'aquesta manera, la noia va pagant per una cosa que no pot utilitzar. No sóc home de signar manifestos però aquell fet em va indignar: com és possible que no deixin reobrir la Imprempta? Amb les bones estones que hi havíem passat! D'entre totes les causes del món, aquella em va entendrir. Sense pensar-m'ho vaig signar al paper i li vaig desitjar molta sort. La noia em va somriure, agraïda. Si passeu per la Plaça del Vi, no us oblideu de signar. La Imprempta era el bar amb la millor música de Girona, encara que sospito que ja vaig fent-me gran per aquests llocs. Sigui com sigui, vaig creuar la plaça amb el cor lleuger i la sensació d'haver fet una bona obra, fins que un crit em va trencar el bon rotllo. Fills de puta. Em va començar a picar tot el cos. Pobre, pobre Comunista. Potser sí que té raó, i que, en el fons, tots plegats som una mica fills de puta.
